miércoles, abril 06, 2005

Tranparencias ( III ) Post dedicado

Esta noche he visitado mis amigos y amigas, he leido algunos posts nuevos y he releido algunos anteriores, en algunos casos solo he observado la comfección de las páginas. Los colores, los enlaces, las formas, la distribución pero no he hecho ningún comentario, ha sido algo extraño, queria estar un ratito en vuestra casa como si hubiera ido a haceros una visita y mientras preparabais el café he observado los detalles, las pequeñas cosas que de una u otra forma dicen tantas cosas de las personas que han ido haciendo su hogar.

El 6 de enero del año 2005 de nuestro senyor, los reyes magos recorrian las calles con los sacos llenos de jugetes.
En una habitación no importa dónde, alguien empezaba a pintar en un hoja de vidrio del Word con signos. Un mes antes había empezado ha enlazar palabras encadenadas que tenian que liberarse i así fueron a parar a una estación, un lugar agradable y anónimo, lugar de encuentros y despedidas.
Des de aquel 6 de enero, en la estación se han recorrido desiertos, escrito cartas de amor nunca enviadas, jugado con trovadores, se han hecho fallas i se han quemado ninots y fantasmas, nos hemos recostado sobre la hierba, comunicado con extraterrestres y hemos jugado con los colorores de la transparencias.

El 6 de abril del año 2005 de nuestro señor, ya hace tres meses, ¿quién iba a decirmelo? La estación, esta que fui construyendo con reservas, dudas i miedos es un espació en constante expasión que no para de sorprenderme, esta estación es mi corazón i des de este lugar tan inestable pero sincero quiero daros las gracias a todas y todos los que habeis creado conmigo esta gran, misteriosa y afectiva estancia.

Aina per dur aquesta Mitjanit que se sent, escolta, parla i llig.
Aliena pel Mestissatgelingüístic tan enriquidor.
Arsvirtualis pel teu divà tan confortable i sabi.
Bertaijo, per haver-te deixat endur pel meu somni.
Chirio pels teus textos tan ben enllaçats que desperten la curiositat.
Claraboya per la calidesa de la Brisa que em fa pensar de vegades tant i tant.
Omar per eixe Balcó tan bònic i amb eixes vistes hermoses compartides.
Rufus pels abismes siderals d’extrema lucidesa.
Acollida per eixos informes incleïbles, per eixe vaillex i eixa tripulació tan meravellosa i enyorada ( un bes especial pel moment delicat que sé que va per bon camí)
Tristany, per fer-me somriure, riure i gaudir els teus papers tan preats.
Pensador pels teus curts-i-llargs que ens fan gaudir la vella i necessària dialèctica.
Etéreo amb dos “e” per la lliure intimitat.
Isnel per eixes gotetes que acaronen tna suau i plàcidament.
Van pel teu glamour, la suau tristesa i per eixes sabatetes de claqué que fan ballar el cor.
Gregorigen pel començament i el missatge en la botella ;)
Tina per les teus crítiques tan encertades.
Elisenda per saber tan bé el significat de la pell des d’on s’emanen els sentiments.
Marcel·lí per la debilidad de las cosas saladas per les quals des del principi sentí una debilitat especial.
Losagne pour ta presénce et tes mots aussi belles.
Lluneta pels ragets de llum que deprens
Mad per la força i vitalitat d’eixa Sociedad Pajaril la Auora, estimada i valenta.
Mon por tus piedrecitas que nos hacen volvernos más humanos.
Marmi per eixa Muralla tan arrelada a la mare terra, màgica i acollidora, i oberta als oceans.
Nada por todo lo que das que desborda de sensibilidad y amor cualquier cuenco.
Nafthy per les teues cartes prohibides d’un coret jove que s’expandix dia a dia.
Odalys por tus comentarios tan cercanos que no saben de fontreras.
Odyseo por tus disparos que abren la imaginación
Pentesilea per l’agossarada aventura de descobrir les terres i les mars, les grutes i els vents.
Rafa pel teus pensament esperançadors.
Sirte pels teus jardins i les emprentes tan certeres mirant-al-mar.
Frederic per eixos Salts al Món tan valents i pròxims.
Ferran per ser “un que pasava” tan especial i únic.
Aurembiaix per la teua curiositat cercadora i els teus cometaris que desprenen tan bons aromes.
Oscaribus per la teua visita i l’empremta valenciana del ¡xe!

I a todas y todos los que habeis pasado alguna vez y habeis dejado alguna piedrecita.

Os quiero mucho a todas y todos. Gracias y un momtón enorme de besos y abrazos :)


100_02071.jpg Posted by Hello